EX-VOTS

Les maquetes de vaixells penjades a la nau central del santuari, són un dels aspectes bàsics que defineixen la seva personalitat. Totes sis daten de finals del segle XVIII fins a mitjans del XIX

Es tracta d’un rèplica de l’original, que es troba al Museu Marítim de Barcelona. No sabem si els seu autor va voler reproduir un determinat xabec o simplement ho va fer d’una manera general, i si va navegar o lluitar en una d’aquestes naus contra la pirateria nord-africana, un us habitual d’aquestes embarcacions.   El  xabec mostra una inscripció a la seva popa, sobre l’autor i la data: EXVOT ME FECIT FRANCISCO FABREGAS 1783. Es tracta d’un model de fusta policromada, format per nombroses peces de fusta subjectes entre elles amb claus de forja.  Pel que fa a la marina lloretenca, només s’ha trobat el xabec Virgen del Carmen, de 50 tones, que navegava l’any 1802 sota el comandament del patró Joan Carreras de Lloret. El xabec va ser una embarcació molt peculiar de la Mediterrània. El seu buc es caracteritzava per una proa robusta i de gran llançament, d’on sortia la roda, com un esperó sobre el qual un bauprès servia per amurar la vela del trinquet; la coberta alta a popa o, molt sobresortint, constituïa en part una plataforma volant que recordava la popa de la galera i hi marcava un cert parentiu. La relació entre mànega i eslora solia ser d’1 a 4, i segons alguns autors, desplaçava entre 35 i 220 tones, però podia arribar, segons altres, fins a 200 i 400 tones en els de guerra i mercants. Arborava tres pals disposats en forma molt particular: un a proa, inclinat endavant, un altre vertical, i un a popa com l’arbres de mitjana d’un falutx. Generalment navegaven amb veles llatines, i quan ho feien amb aparell de pollacra rebien el nom de “xabecs rodons”. El xabec va ser, d’altra banda, l’embarcació ràpida que els corsaris barbarescos empraren per assolar impunement les nostres costes fins que el patró mallorquí Antoni Barceló, amb la seva experiència, va convèncer el govern perquè fes construir una flota de xabecs per combatre a pirateria. Així es va fer, amb excel·lents resultats gràcies als xabecs de guerra, que muntaven fins a 32 canons. A la segona meitat dels segle XVIII, aquesta embarcació va ser molt utilitzada per la marina mercant catalana, sovint sobre la ruta d’Amèrica, si bé el xabec típic sempre fou principalment una embarcació de Cabotatge. (article Agustí M.Vilà)

Aquest model, un bergantí, va ser objecte d’una acurada restauració per part del Museu Marítim de Barcelona, entre novembre de 2006 i maig de 2009. Presentava uns colors llampants fruit d’alguna intervenció de repintat. Va estar un temps al buit amb gas argó per eliminar els xilòfags que l’atacaven, i es va netejar, refer alguna maniobra trencada i, després d’eliminar la pintura sobreposada, es varen recuperar els colors originals. Amb aquest nom no s’ha localitzat cap vaixell relacionat amb Lloret, pel que se’n desconeixen les dades.

El vaixell original, un bergantí, va ser construït a Lloret pel mestre d’aixa Agustí Macià. Inscrit l’any 1869, és l’últim dels 137 velers d’altura construïts a les drassanes de Lloret entre 1785 i 1869, amb una eslora de 31 metres i 219 tones d’arqueig. Al 1876 va ser carenat i folrat d’aram, i al 1889 canvia l’aparell original de bergantí al de bergantí -goleta de dos pals. El 10 de juliol de 1887 trobant-se el bergantí a 35º, 40’ N de latitud i 6º 0’ O de longitud del meridià de Cadis, el capità Josep Macià i Mataró observa la posició escorada d’una corbeta. Malgrat l’estat dur de la mar maniobra per acostar-se al vaixell que identifiquen com una nau alemanya la qual arbora en el seu pal de messana  dues banderes del codi internacional de senyals, demanant auxili. La resposta del Segundo Romano no es fa esperar i hissa en el seu pal major les banderes corresponents que indiquen la intenció de socórrer. La tripulació completa del vaixells alemanys és recollida pel bergantí lloretenc. La nau, la corbeta Elize Metzler, aquest era el nom del vaixell alemany, al cap de poca estona és engolit per les aigües.  El Consolat General d’Alemanya a Barcelona amb data de 2 de juny de 1888 participà al capità José Macià i Mataró que, segons despatx imperial de data 3 de gener, el Kaiser Guillem I ha dipositat, en reconeixement per l’ajuda prestada a la tripulació de la corbeta Elize Metzler, un rellotge d’or amb la signatura i l’efígie de Sa Majestat.  El 24 de gener de 1895 va sortir de Santiago de Cuba cap a Barcelona, perdent-se en el viatge, de forma que es va considerar oficialment desaparegut i donat de baixa per expedient de naufragi l’any 1910. Article d’Agustí M. Vilà Galí al butlletí de l’Obreria 2011

Model que correspon a un tipus d’embarcació, normalment aparellada de fragata, amb dos o més ponts armats, fet que proporcionava més o menys potencia militar. Pot correspondre a una nau dels segle XVII o XVIII, i en aquest cas, podria coincidir amb l’època en que està datada la construcció del xabec, 1783.

El navili era el vaixell de vela armat de més potència de foc. El podríem equiparar als moderns cuirassats avui dia també superats sobretot pels portaavions.

Presenta la particularitat d’estar construït amb una sola peça de fusta buidada, porta tretze figures representant als tripulants, i el mascaró és una figura amb cara d’home i cos d’animal. A popa hi ha la inscripció “FT. Fco. Barreras”, probable nom de qui va fer la ofrena.

Aquest model i el del Xabec, són dues rèpliques dels originals rebuts al seu dia com exvots. Aquests originals, després de ser requisats i dipositats al Museu Marítim de Barcelona, varen quedar en aquell museu on s’exhibeixen actualment. El museu en va fer sendes rèpliques, molt fidels als originals, que són les que tenim a Santa Cristina com a testimoni de la seva existència.

Al santuari de Santa Cristina s’hi troben una gran diversitat d’objectes de diferents ordres, oferts com ex-vots al llarg dels anys. En recollim alguns:

EXVOT PUNT DE CREU (03.04.003)

Exvot fet amb punt de creu i les cares pintades. Representa l’ofrena d’un exvot per part d’una família, amb els pares al davant, de genolls davant d’un altar, i els fills darrera, dempeus, en gest de pregària. Es veuen maquetes de vaixells en l’escena. Emmarcat en fusta, de forma el·líptica.

1867 – TEIXIT BRODAT AMB CABELL HUMÀ (03.04.001)

Teixit que va ser brodat amb el cabell de les pròpies noies que el van crear, segons consta en diferents inventaris antics. Representa el paisatge amb l’ermita i el mar al fons, amb dibuixos geomètrics al perímetre, i el text: “Bordado por las Stas. Que durante los años de 1862 a 1867 desempeñaron el cargo de obreres de Snta. Cristina de Lloret de Mar. Maria Masiá, Josefa Gelats, Cristina Prats, Ramona Masiá y Reparada Austrich”. A la part superior, al centre, la figura d’un àngel amb trompeta i un filacteri amb la frase “Dirijido por la profesora Dª Eulalia Mon”.