INICI SESSIÓ
ELS PERDONS
Es tracta d’un aplec que es celebra cada any, al segon diumenge de Quaresma. El format actual de la festivitat és aquest: La gent puja en cotxe o caminant fins a Santa Cristina. Des de l’any 1982, la penya Xino Xano organitza una caminada amb esmorzar a la platja de Fenals, es visiten els jardins de Santa Clotilde, i es fa una arrossada popular per un miler de persones. L’acte principal és la missa de les 12h. on es venera Sa Relíquia, i es canten els Goigs en honor de Santa Cristina, amb el Cor Alba de Prima. Durant aquesta cerimònia es procedeix al relleu oficial de les Obreres i, als anys en que hi ha relleu d’Obrers, també prenen possessió del càrrec en aquest acte. Hi ha sardanes de matí i tarda. El dia anterior, la vetlla de la Diada dels Perdons, l’Obreria ofereix a la població, amb caràcter gratuït, un concert de cant coral, que té lloc al temple parroquial de Sant Romà.
Resum històric dels Perdons. Del segle XVI a l’actualitat.
La festa dels Perdons es commemora a Lloret des de, com a mínim, el segle XVI. El rector Jaume Felip i Gibert va deixar escrit a la seva “consueta” de l’any 1592: Nota que lo segon diumenge de Quaresma són los perdons a Sta, Christina; és costum anar allí dit diumenge a dir les vespres y sermó –quan n’hi ha- y relíquia”. L’historiador Josep Mª Pons Guri, va interpretar que això suposava l’existència d’algun rescripte d’indulgències (resposta escrita pel papa sobre una qüestió de govern o disciplina de l’Església) no caducat, provinent de temps molt anterior.
La consueta del rector Llorens, a l’any 1630, reflexa que “… porta’s allí la relíquia de la Santa per oferir; va quonduïda (conduïda) dins la caixeta sua de les relíquies; los Obrers de Sta. Christina la fan portar per mar o per terra.”
A finals del segle XIX, l’historiador Josep Galceran escriu que “Por poco bonancible que sea el tiempo, es inmenso el gentío de Lloret y Blanes que concurre en dicha tardes al santuario, pudiendo decirse que allí están reunidos y confundidos ambos pueblos, no siendo suficiente el espacio exterior del mismo para circulación de la multitud. Hay sitios, tales la plazuela del frontis y la izquierda de él, en que difícilmente pueden moverse los romeros, pareciendo aquello una masa apiñada de gente.”
A l’any 1900, l’Obrer Major Joan Cabruja I Robert ens deixà unes “Instruccions” sobre la organització de les festes dels Perdons i de Santa Cristina, que descriuen molts detalls. En aquelles dates, els actes dels Perdons començaven a la tarda, i a l’ermita es resava el rosari amb música i cant, es venerava sa relíquia, es cantaven els goigs i, a la sortida, es servia un refrigeri a les Obreres, Ajuntament i capellans.
A principis del segle XX la devoció devia minvar, doncs cap al 1928 la Diada dels Perdons havia quedat reduïda a un rosari devotament seguit per un reduït grup de feligresos. L’Obreria decidí fer una audició de sardanes després de la festa religiosa, el que va suposar una gran revifada de la participació popular en la diada. La memòria popular transmesa per testimonis actuals de les dècades de la primera meitat del segle XX, confirmen la presència descrita anys abans per Galceran de molts veïns de la població veïna de Blanes, amb l’anècdota que, sovint, les ballades de sardanes comptaven amb un final de festa consistent en una petita batalla “a cops de roc” entre blanencs i lloretencs, rememorant la discussió de quin terme municipal era propietari de l’ermita. Avui, superades les velles conteses, tenim el goig de rebre amistosament als amics blanencs que ens volen acompanyar cada any per la Diada dels Perdons; l’any 2012, amb ocasió del mil·lenari de la Mare de Déu del Vilar, aquesta imatge va sortir per primera vegada del terme municipal de Blanes, per venir en processó, a peu, a l’Aplec dels Perdons, a Santa Cristina.
