INICI SESSIÓ
APLEC DELS PERDONS
Una tradició mantinguda des del segle XVI
El segon diumenge de Quaresma es celebra la Diada dels Perdons. Actualment consisteix en una missa a l’ermita amb veneració de Sa Relíquia i cant dels Goigs; un aplec amb sardanes de matí i tarda; i un dinar multitudinari complementat amb una arrossada organitzada per la Penya Xino Xano.
Es tracta d’una tradició amb orígens anteriors al segle XVI. El rector Jaume Felip i Gibert en deixà constància a la Consueta de 1592, i els historiadors han interpretat que es tracta d’algun rescripte d’indulgències no caducat, provinent de temps molt anteriors. El seu nom ila relació amb el calendari de la Quaresma fan suposar que es devia crear dins del recolliment espiritual i austeritat propis d’aquestes dates, per perdonar els excessos comesos durant els carnavals, previs a la Quaresma.
PROCESSÓ MARÍTIMA
Un acte singular, amb sabor italià
Cada 24 de juliol, el poble de Lloret treu en processó a la imatge de la seva patrona, Santa Cristina, i una relíquia de la mateixa, desplaçant-se per mar des del centre de la vila fins a l’ermita de Santa Cristina.
Participen a la processó nou llaguts, embarcacions a rem, que protagonitzen la regata “S’Amorra, amorra”, sota el pavelló de nou equips o clubs de rem que han pres el relleu dels antics gremis medievals o confraries. Es celebra l’acte central, un ofici religiós a l’ermita, a la sortida del qual s’ofereix un estofat als vogadors, convidats i assistents, que té lloc a la plaça del pi. Un cop finalitzant s’emprèn el retorn, també per mar, fins a la badia de Lloret, i es finalitza la processó al temple parroquial de Sant Romà.
Participen a la processó nou llaguts, embarcacions a rem, que protagonitzen la regata “S’Amorra, amorra”, sota el pavelló de nou equips o clubs de rem que han pres el relleu dels antics gremis medievals o confraries. Es celebra l’acte central, un ofici religiós a l’ermita, a la sortida del qual s’ofereix un estofat als vogadors, convidats i assistents, que té lloc a la plaça del pi. Un cop finalitzant s’emprèn el retorn, també per mar, fins a la badia de Lloret, i es finalitza la processó al temple parroquial de Sant Romà.
EL BALL DE PLAÇA
Una experiència inoblidable
Aquest és el sentiment de totes les noies que han tingut ocasió de protagonitzar aquesta dansa, un record que perdura tota la seva vida.
Les protagonistes són les quatre Obreres de Santa Cristina, que ballen amb nois que han elegit elles, en representació dels quatre Obrers. Abillades amb elegants vestits llargs, interpreten la dansa composta de dues parts amb música lenta i cerimoniosa (de tipus “minué”) i una part final, el “Toquen a córrer”, amb música festiva molt diferent. Els balladors porten en una ma, una almorratxa, vas de vidre amb petits brocs, ple d’aigua perfumada i amb flor blanca, que ofereixen a les Obreres en finalitzar la segona part, i aquestes la llencen al terra trencant-la, rememorant la llegenda que dona origen a la dansa. Finalitzat el ball, les quatre parelles ballen una sardana, que tot seguit s’obre a la participació popular.
Aquesta dansa ha sofert transformacions al llarg dels segles. Hi ha documents pels que coneixem la seva existència ja a l’any 1592. És una evolució de l’anomenat “Ball del Ciri”, una cerimònia cívica-religiosa en que es procedia al relleu dels Obrers. Els noms de les primeres Obreres conegudes data de 1764.
