INICI SESSIÓ
Santa Cristina és patrona de Lloret des de fa segles
Els rectors de finals del segle XVI i principis del XVII, escriuen “com si fos patrona”, i al 1720 el rector Rovirola escriu: “24 de Juliol.- Christina, Verge y Martir, de precepte, com a Patrona de esta Vila”. Sabem doncs que en aquesta data, ja era patrona de Lloret.
La fe i el vincle dels lloretencs amb Santa Cristina fan que, malgrat la progressiva laïcitat de la societat, sigui aquest el lloc preferit dels lloretencs com escenari de casaments, comunions o aniversaris especials. La realitat actual del santuari, és el fruit de la generositat dels lloretencs al llarg dels segles, per la seva devoció per Santa Cristina.
El culte a la nostre patrona es va incrementar, als segles passats, per la obtenció de diferents relíquies de la santa; fet que converteix a l’ermita, en santuari. L’any 1591, el lloretenc Joan Baptista Maig, en pelegrinatge a Roma, va obtenir la relíquia d’una costella de Santa Cristina, fet documentat en la consueta del rector Rovirola del mateix any. Aquesta relíquia era custodiada a l’església parroquial, i era pujada a la capella per la festa dels Perdons per a la seva veneració , i anava també a la processó de la diada de Santa Cristina fins a l’any 1720. Apareix en diferents inventaris fins a 1770, amb el seu reliquiari d’argent. Es va perdre, com tantes altres coses de valor artístic i espiritual, en les tràgiques jornades de juliol de 1936.
L’any 1708, Lloret de Mar obtenia una altra relíquia de Santa Cristina: un fèmur de la santa, extret de la Catacumba de Calixt, de Roma, pel cardenal Gaspar de Carpineo, bisbe de Sabina, vicari general del papa Climent XI i jutge ordinari de la ciutat i territori romà. El 14 d’abril de 1707 la va lliurar al cabiscol de la seu de Barcelona, Josep Guadari, qui en va fer donació al rector i als jurats de la vila (regidors de la universitat organitzada com a organisme municipal) en la seva visita a Lloret el 25 de juliol de 1708. Per la importància de l’objecte, se li va fer un reliquiari d’argent de gran altura, una bella mostra d’orfebreria barroca, que es va començar a pagar per l’Obreria amb diners trets de tales al bosc. El 23 de juliol de 1710 tingué lloc la cerimònia d’entrada de la insigne relíquia, amb el seu nou reliquiari. S’havia salvat de la guerra del francès (1808-1814), però tampoc es va salvar de la guerra civil 1936-1939.
Els anys 1783-84 són els de l’obtenció i trasllat a Lloret de la relíquia del presumpte crani de Santa Cristina. Aquest és portat a Lloret pels obrers Francesc Conill (botiguer) i Gaspar Botet (boter). Al certificat d’entrega que expedeixen els germans Burgada, comerciants benestants de Calella, i Miquel Roger, que van fer de mediadors amb l’ermità d’Artana Jaume Albiach, que l’havia anat a buscar a Roma, fan constar que el donen i cedeixen “a la Universitat de Lloret i als administradors de Santa Cristina”. L’obrer Francesc Conill en paga, efectivament, les despeses, bestraient-les primer de la seva butxaca i recuperant-les, després, dels fons de l’Obreria.
Aquesta relíquia era dipositada a l’església parroquial, fins que, a l’any 1824, acabada la construcció del cambril de l’ermita, es va traslladar definitivament al seu actual emplaçament. És la única que es conserva, i de la mateixa se’n va extreure un queixal que, protegit i lacrat dins d’un reliquiari de metall platejat, és la que actualment es porta a la processó marítima, en substitució de la del fèmur, perduda durant la guerra civil com s’ha exposat.
