
Sabem pel llibre de comptes de l’obra, que al construir l’ermita, els finestrals es tanquen amb “pedra de llum”, o sigui, alabastre en placa de poc gruix que és portat d’Alacant, mantenint una tradició antiquíssima. Al 1879, el rector Juan Delclós escriu que un devot que vol guardar l’anonimat ha pagat vidrieres de colors per cinc finestres, fetes a la factoria Amigó del carrer Tapinería de Barcelona.
Durant la guerra civil, es malmeten els vitralls, que son recuperats l’any 1951 posant també els dos vitralls del cambril, per donació del Sr. Illa de Barcelona, adquirits a la Vidrieria Antoni Oriach del carrer Villarroel de Barcelona. L’any 1987 es procedeix a una restauració en uns tallers artesanals de Sabadell, i l’any 2005 es va procedir a una restauració general dels vitralls i la seva consolidació, instal·lant un vidre laminar per la part exterior de cada finestral, que assegura i protegeix cada vitrall des de la part més fràgil –la exterior-, amb una intervenció acurada i molt professional per part d’artesans qualificats de la casa Masià S.A. de Barcelona.




