INICI SESSIÓ
EL SANTUARI DE SANTA CRISTINA
Una ermita mil·lenària
Es tracta d’un santuari pel fet de conservar relíquies de la santa. Però aquest ha estat un lloc de culte des de fa més d’un mil·lenni, com es va acreditar en les excavacions arqueològiques que van localitzar els fonaments de l’antiga ermita, datada al segle IX o X. Es va enderrocar per construir la actual, l’any 1764. La seva construcció la van fer els lloretencs amb el seu esforç i mitjans, i el seu contingut s’ha anat completant al llarg dels anys amb les aportacions de la gent d’aquest poble mariner, que ha sentit sempre devoció per la seva patrona, Santa Cristina. Destaquen el seu altar i la pintura que el presideix, de l’escola genovesa; i les maquetes de vaixells del segle XVIII que decoren la nau central, tots ells exvots que li donen un aire marinerque va fer dir a Josep Pla que era “l’ermita de les ermites catalanes”
PARATGE I ENTORN
Un espai natural amb accés públic
El lloc és definit en documents de l’edat mitjana com a Vall d’Arnau o Vallarnau, donant nom al lloc i l’ermita durant un llarg període com a Santa Cristina de Vallarnau.Es tracta d’una finca de deu hectàrees de superfície, que es manté en la seva major part com a zona boscosa natural, mostra del bosc mediterrani, amb gran diversitat d’espècies vegetals, senyalitzades als punts més transitats, i amb fauna autòctona. S’ha preservat de l’especulació urbanística gràcies als lloretencs que han gestionat l’Obreria, sempre amb l’objectiu que aquest fos un espai verge, natural, i de lliure accés.
La plaça amb el pi varies vegades centenari ofereix un mirador excepcional sobre les platges de Santa Cristina i Treumal, i ha estat marc de molts actes com el Consell de la Generalitat celebrat l’any 1934 segons la majòlica que ho commemora. A prop seu s’hi troba el Mirador Sorolla, espai des del que aquest pintor va crear l’estudi que és el fons del quadre “Cataluña: El pescado”, de la col·lecció “Visión de España”, de la Hispanic Society de Nova York.
ANTIC HOTEL
El primer hotel de la Costa Brava (1904)
A l’any 1904 es construeix l’edifici que, destinat a hotel, serà pioner d’aquesta activitat a la Costa Brava, cinc anys abans que Ferran Agulló hagués creat aquesta denominació. Això impulsà la visita de molts estiuejants de Barcelona que s’apropaven per primera vegada a les nostres platges, i molts d’ells s’establirien a Lloret creant les seves segones residències.
A principis de la dècada de 1930 l’hotel va ser gestionat pel Marquès de Roviralta, propietari de la finca de Santa Clotilde. A l’any 2002 es va extingirel contracte d’arrendament per la seva explotació, i actualment l’edifici s’està transformant per al seu us com a equipament cultural.