INICI SESSIÓ
L’ENTITAT
Un document de l’any 1354 ens dóna testimoni de l’existència d’una capella sota l’advocació “del màrtir Sant Jordi i de les santes verges Cristina i Llúcia”. Posteriorment anem trobant documentació d’aquesta ermita, ja dedicada només a Santa Cristina, i dels actes que al seu redós hi organitza la gent que en té cura. Es tracta de l’Obreria de Santa Cristina.
L’Obreria de Santa Cristina, de Lloret de Mar
És l’entitat, sota la figura jurídica d’Associació, que organitza els actes tradicionals de la Festa Major de Lloret, consistents en la processó marítima del dia 24 de juliol, festivitat de Santa Cristina, patrona de Lloret de Mar; i del Ball de Plaça, que es balla el mateix dia 24 i es repeteix el dia 26 de juliol.
L’Obreria és titular d’una finca de deu hectàrees de superfície situada en front del mar, a l’extrem meridional del terme de Lloret, afrontant amb el municipi de Blanes. És un espai d’alt interès paisatgístic i natural, on s’hi troba l’ermita o santuari de Santa Cristina, propietat així mateix d’aquesta entitat.
Es tracta d’una associació sense ànim de lucre, que vetlla pel manteniment de les tradicions locals i té cura de l’administració i manteniment de l’ermita i la finca.
Origen del nom “Obreria”
La paraula Obreria és sinònim de confraria o pabordia, si bé el seu origen deriva de la paraula obrer. L’Institut d’Estudis Catalans defineix Obreria com al càrrec d’obrer o persona que tenia l’encàrrec de l’administració o de l’obra d’una parròquia, d’una confraria o d’una altra institució religiosa o benèfica.
La institució dels obrers té orígens medievals. A les disposicions del Sínode de Girona de l’any 1339, el bisbe Arnau de Montrodon ordenà que cada any les universitats de cada parròquia escollissin dos obrers, que havien de tenir cura de l’administració temporal, les construccions i manteniment del temple, l’auditoria i aprovació dels comptes de l’any precedent.
Associació o corporació
L’Obreria es va inscriure, al març de 1904, al Govern Civil de Girona, com a Associació. Al mateix temps, els obrers subscriuen el contracte d’arrendament de la Casa de l’Ermità i terrenys, a D. Juan Fontdevila y Nogués, per a la construcció d’un hotel. En aquest contracte, els obrers es comprometen a donar forma jurídica a l’entitat, i a fer un expedient de domini per inscriure els seus béns al registre de la propietat.
Amb aquesta figura jurídica d’Associació ha seguit des d’aquella data, adaptant els seus estatuts a les lleis i normatives que van canviant amb el pas del temps. En realitat però, aquesta entitat sempre havia tingut més de corporació que no pas d’associació, segons han referit historiadors com Esteve Fàbregas i Josep Mª Pons i Guri. Veiem en diferents documents al llarg de la història com apareix anomenada indistintament com Obreria, Administració, Confraria, Pabordia, o Associació.
Composició i funcionament de l’Obreria
L’Obreria es va constituir com associació amb el nom de “Asociación de Obreros y Administradores de la Capilla y Bienes de Santa Cristina”. Aquests primers estatuts sembla que foren redactats pel prestigiós advocat i catedràtic Manuel Duràn i Bas, que va ser Diputat per Barcelona a les corts espanyoles i nomenat senador vitalici. Els estatuts preveuen les funcions dels obrers o directius de l’entitat, i un règim de funcionament, amb acords presos per majoria de vots, i amb definició dels objectius principals: la conservació del santuari, preservació i govern del patrimoni, i organització dels actes tradicionals. La junta directiva, òrgan rector ordinari, la formen quatre obrers anomenats “efectius” més dos obrers “honoraris” a designar pel bisbe de Girona i l’Ajuntament de Lloret, que per defecte són el Sr. Rector de la parròquia i el Sr. Alcalde. Aquesta estructura es manté a l’actualitat.
Els quatre obrers efectius tenen assignats uns càrrecs. Presideix l’Obrer Major, amb l’Obrer Tresorer, Obrer Comptador i Obrer Secretari i Arxiver.
Els estatuts de 1904 varen ser ratificats després de la guerra civil, l’any 1939, i adaptats a les noves normatives i evolució social als anys 1967 i 1982. Fins aquesta darrera reforma, els socis de l’entitat ho eren després d’haver estat obrers, és a dir: una persona entrava a l’entitat com a directiu i, acabat el mandat, passava a ser soci. En la reforma d’estatuts de 1982 aquest sistema es va invertir, i des de llavors l’assemblea general vota l’admissió dels nous socis, que s’ha d’aprovar per dos terços dels vots i que, posteriorment, poden passar a ser obrers.
Els estatuts vigents, aprovats en assemblea de desembre de 2009, preveuen que l’assemblea general és sobirana, i aquesta elegeix als obrers per un mandat de quatre anys que pot ser renovat una sola vegada. Els càrrecs són sense retribució. Regula l’elecció de les obreres, que es renoven cada any, així com el règim de funcionament de l’entitat, pel que compta amb els ingressos i rendes que origini la finca, que actualment són l’aparcament de vehicles i l’arrendament del bar-restaurant situat a la platja. El número de socis al 2023 és de 95, dels que un terç són de gènere femení.
Objectius i finalitat de l’Obreria
L’Obreria té unes finalitats d’ordre material, com són la conservació i millorament del seu patrimoni, amb la gestió dels recursos provinents del mateix; i unes finalitats immaterials, com el manteniment de les tradicions nascudes al redós de Santa Cristina, i l’organització i celebració dels actes i solemnitats populars i religioses que es celebren des de temps immemorial. Així mateix té el compromís de promocionar i recolzar les iniciatives que repercuteixin en interès i profit intel·lectual, cultural i moral de la vila de Lloret de Mar i els seus residents, i l’auxili de les necessitats en el propi terme.